CASTELL DE REQUESENS

REQUESENS

L’antic poble de Requesens, al vessant sud del Puigneulós (1.255 m.), centra el sector del terme que comprén la capçalera de la riera d’Anyet (anomenada aquí riera de Requesens). Enmig de grans boscúries d’alzines sureres, amb masies avui abandonades, a les clarianes es destaquen l’antic castell en un turó a 511 m. a l’esquera de la riera, el màs de l’església, on hi havia la parróquia promitiva i la parróquia santuari de la Mare de Déu de Requesens.

El lloc és esmental el 859 en un precepte de Carles El Calb doncs el pagus de Peralada (villare quod vocant Richusins). El castell apareix documentat des de mitjans de segle XI i la seva história ha estat estudiada per P. Negre a partir dels arxius dels Ducs de Medinacelli.

Bastit per Gausfred II de Roselló quan ja s’havien separat els comtats de Rosselló i Empúries, dins un alou que el comte Hug I d’Empúries, oncle seu, li havia confiat, aquest fet fou un dels motius de discórdia entre els dos comtats. Al llarg del segle XII depengué encara dels comtes de Roselló, peró ja en aquest segle apareix lligat al llinatge dels Rocabertí, que n’adquirí després la jurisdicció i la propietat fins l’època moderna.

 

 

 

REQUESENS I EL SEU CASTELL

GAIREBÉ UNA HISTORIA SENSE HISTORIA

 

Generalment quan es parla d’un castell hom s’imagina tot seguit les guerres d’aquells temps, amb les batalles a cops de sabre. S’ha escrit de la guerra de Requesens, peró no es descriu cap esdeveniment sanguinari que doni constància del fet, cosa que fa creure que de guerra no n’hi va haver cap.

A aquest Castell de Requesens doncs, sense cap história de guerra també se li desconeix exactament la seva procedència, és a dir, a què i qui es deu la seva construcció.

L’any 859 Humfrido, probablement d’origen god, en fa domació a Oriol i aparentment sembla en són els fundadors.

No obstant aixó també certes históries porten a creure que els fundadors en podrien ésser els Comtes del Roselló.

Els Comtes del Roselló, no obstant, continuen figurant de manera més vistosa entre mig d’una gran quantitat de noms i personalitats on s’hi barreja una mica de tot, sense que s’acabi de definir el que vienen a fer a aquesta contrada, tanta noblesa.

Tot aixó anava succeint als entorns del segle XII, era quan tenien lloc les lluites de la Croada que anaven a reconquerir Terra Santa, i quan els càtars mantenien fermes les seves lluites i posicions a l’Occitània, Rosselló i Pirineus.

A aquella època els Monts-Alberes a l’igual que els Pirineus, no delimitaven com ara dos Estats. La influència dels reis catalans arribava a tot el país de Llengua d’Oc, doncs a tota l’Occitània.

Aquesta personalitat catalana es va extingir el dia 9 de septembre de l’any 1213 quan el rei català, Pere El Católic, pare de Jaume I, morí a la batalla de Muret anant a ajudar els Comtes de Tolosa que lluitaven contra les tropes mercenàries de Simo de Montfort.

Requesens, probablement era une via de communicació per anar de la plana del Rosselló a la plana de l’Empordà tot passant per l’Albera i el Puigneulós.

A l’any 1040 es deia Recosin

Al 1085 es deia Rechodindus

Al 1278 es deia Requeseno

I així es va anar transformant fins a anomenar-se Requesens talc om és avui ? Al segle XII encara estava en poder dels Comtes del Rosselló.

Al 1285 comença a figurar el nom de Comte de Rocaberti.

Al 1420 el rei Alfons Vè fa donació a Dalmaci de Rocaberti dels llocs de Verges, la Tallada, Vinçà del Rosselló i el Castell de Requesens.

La personalitat dels Comtes del Rosselló queda eclipsada.

Ara són els Rocaberti els feudataris d’aquesta muntanya de Requesens amb el seu castell, les masies i el llogarret de Santa Maria, 844-2000, més antic que el castell.

Aquí els figuerencs  i comarcals hi vienen a pidolar-hi la tramuntana purificadora cada any a la primera setmana de juny, sortint en romeria de l’església de Santa Sebastià.

Els Rocaberti són també Comtes de Peralada. El seu féu va durar cinc segles.

Uns anys abans de la fí del sigle XVIII Tomàs de Rocaberti de Dameto, comte de Peralada i Vescomte de Rocaberti va començar la restauració del castell. va morir peró l’any 1898 sense veure acabada la restauració.

Un any més tard, el 1899, la seva germana Joana Adelaida de Rocaberti, que fou hereditària de tots els béns del seu germà, va donar fí a les obres de restauració.

Sembla ser que en aquells temps les dones teniene el seu «  petit » secret. Ella sola, ben segur, era coneixedora del que motivà que es desprengués d’aquesta herència nomenant hereu de tots els seus béns al mallorquí Ferran Truyols i Despuig, Marquès de la Torre.

La veritat és que Ferran no sabia què fer d’aquesta monumental herència i la ven tot seguit als germans Pere i Joan Rosselló (mallorquins) que comencen una explotació brutal dels arbres mil-lenaris que poblaven la muntanya.

Aquesta explotació forestal va durar vint anys sense cap respecte ecológic.

Enre els anys 1920-22, una vegada acabada l’explotació, els germans Rosselló es venen la muntanya al Duque del Infantado. Aquest va acomiadar a la vuitantena d’habitants de Requesens, masovers i altres, dient-los que no esperessin cap mena d’ajuda ni refracció de les cases.

A l’any 1942 el Duque del Infantado es ven la muntanya de Requesens a la Societat A. Bores i més tard aquesta la ven als industrials Esteva i Pijoan, actuals propietaris.

A l’acabar la guerra Civil una companyia de joves destinats a fer guardia a la muntanya fronterera amd França, ocupa també, els castell en qualitat de caserna, ignorants del valor históric de totes aquelles parets de pedres mi-lenàries, destrueixen els interiors i els merlets de les torres.

Van tornar el castell al seu estat de ruines de cent anys enrere. Es en aquest estat pietos que es troba avui.